EL LLARG I TORTUÓS CAMÍ
Quasi tots els actes i fets de la nostra vida tenen una banda sonora particular. El primer amor, el segon...o l'últim tenen una cançó emblemàtica associada a eixe moment que es descriu com a feliç, tot i que els escèptics pensen que és una clara alienació mental transitòria o com deiaGroucho Marx, en el seu brillant deliri, que confonem l'amor amb la gastritis.
Bé doncs, he triat aquesta magnífica cançó deThe Beatles "The long and winding road", el llarg i tortuós camí, per a referir-me com a metàfora del dolorós, punyent i trist procés quan perds una persona estimada, un gran amor que et diu adéu, una passió o un treball que has considerat apassionant, valga la redundància, desapareixen del teu horitzó més pròxim. Vull recordar hui la passió pel meu treball de guionista en RTVV que he perdut, igual què quasi altres 1.000 companys i companyes han perdut el seu. Càmeres, operadors d'equip, tècnics de so, guionistes, especialistes de vestuari, il·luminadors, productors, periodistes, realitzadors, grafistes, administratius, presentadors, maquilladors i perruquers, reporters...Professions dignes necessàries per a fer ràdio i TV, darrere les quals hi han persones amb els seus problemes familiars, sentiments, esperances... i per descomptat, com els 6 milions de treballadors d'aquest país què estan a l'atur i/o han sofert un ERO injust i cruel com el nostre. Així què naveguem per mars procel·losos, transitem camins que s'esborren, camins sota les estrelles i hem de buscar-ne altres de nous, però sabem què no és senzill trobar-los. No obstant això, com cantàvem Sopa de Cabra, mai no és tard per tornar a començar. Ens trobem quasi al final d'una etapa, però que probablement no serà la definitiva perllongant el sofriment i la incertesa pel futur. La meta, encara no s'albira i patim la soledat del corredor de fons. Humanament, la política hui no toca, és un dur tràngol. Per això em resulta incomprensible la insensibilitat d'alguns, la indiferència d'altres o, senzillament, el cinisme i la mala fe d'aquells que tots sabem, per intentar aconseguir la divisió entre companys, malgrat què alguns, no mereixquen eixe apel·latiu. Per estrany i curiós que semble en mi, en tot açò no hi ha ironia ni sarcasme, només em mou la necessitat d'expressar un sentiment de proximitat, d'identitat comuna, credibilitat i honestedat. Valors pels quals hem lluitat per tal de fer una ràdió i una TV de la qual sentir-nos dignes i útils per a una societat què ens pagava i què esperava de nosaltres. Tinc la sensació de haver-los fallat. Per aquest llarg i tortuós camí, hem deixat llàgrimes i esforç fa molt, molt temps...però la il·lusió per arribar a la porta oberta, no l'hem perduda.
YouTube - Vídeos d'aquest correu electrònic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada