La caída del 'Imperio' blavensiano

Això diu que era ja història d'un presumpte imperi edificat en anys d'esplendor, però que s'ha demostrat que era de cartró-pedra i amb els peus de fang. Part d'eixe imperi era l'anomenada Ciutat de la Llum, un estudis de cine ubicats a la ciutat d'Alacant i que pretenia ser el nou Hollywood o els estudis Cineccità de Roma.

Aprofitant el títol que encapçala açò podem tirar mà de l'època en què el productor americà Samuel Bronston, per cert nebot de Leon Trostky, feia grans superproduccions a Espanya en els anys 50 i 60, al caliu de la mà d'obra barata. La caida del Imperio Romano, El Cid o 55 días en Pekín es rodaren per estes terres. Ara podem produir també pel·lícules per a explicar la desfeta del País Valencià.

Tirant lo banc

Joanot Martorell va escriure Tirant lo blanch , una novel·la cavalleresca al segle XV, en nostre segle d'or. Un grup de polítics a les acaballes del XX i principi del XXI només van aprendre del nom d'uns dels seus personatges, Plaer de ma vida, però el van aplicar malament: clavaren les seues brutes mans en el sistema financer valencià: Bancaixa, CAM i Banc de València, i clar 'tiraren lo banc' a fer punyetes.

Intèrprets: Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps.

Guest star: Rodrigo Rato, Roderic Estona en versió valenciana.

Esta casa es una ruina

Narra la construcció disbaratada d'edificis faraònics que amb el temps, poc, s'ha demostrat que alguns no valien per a res (l'Àgora o Clòtxina), altres s'estan caiguent a trossos com el material amb què estan recoberts, trencadís (El Palau de les Arts). El Museu de les Ciències té un contingut de segon d'ESO a tot estirar. Un Umbracle reconvertit en 'pijo-discoteca'.

Director, actor i productor executiu: Santiago Calatrava, de nom artístic Santi Telaclava.

(Aspira a ser soterrat en un sarcòfag sota una piràmide com TutanKamon).

Hamlet, o algo huele a podrido en Valenciamarca

Clàssica pel·lícula de robatoris i saqueig dels diners amb total impunitat. Ací el criminal mai no paga mai.

Personatges mítics com el senyor Gürtel, l'elegant Paquito Camps, la parella Castedo-Ortiz (Alicante Confidential) bevent Brugal, 'ron-basura'; El Bigotes, secundari conseguidor de regals; Rafael Blasco, cooperador necessari per a furtar als pobres d'Haití.

Tot rodat en escenaris pestilents com Emarsa, la depuradora de Pinedo, les Corts Valencianes amb presumptes delinqüents representant als ciutadans. Ahhh! També apareix una estrella invitada, Rita Barberà, gent un 'cameo' lluint de Louis Vuitton.

Aquellos chalados en sus locos cacaharros

Dos milionaris despabilats, Bernie Ecclestone i Ernesto Bertarelli, fan un 'remake' de Bienvenido Mr. Marshall i organitzen curses de 'cacharros” per l'asfalt i la mar, Formula 1 i La Copa Amèrica prometent als provincians habitants de València riquesa i prosperitat. Com en la pel·li original passen de llarg deixant un rastre de frustració. En, canvi l'alcaldessa com alcaldessa nostra què és ens deu una explicació... però no ens la dóna.

Aterriza como puedas

Pel·li de desastres. Una cosa pareguda a un objecte volant, una cagada-estàtua-fallera de dimensions colossals erigida en un presumpte aeroport construït per als conills és enderrocada per la força del vent. El seu autor, l'estrambòtic Ripollés, fa de Robert Redford i és l'home que “susurraba a las estatuas”. Mentrestant, el controlador aeri afirma: Vaig triar un mal dia per a fer un aeroport.

Director, actor (paròdic) i productor amb els diners de tots: Carlos Fabra.

I ens queda l'última superproducció valenciana, protagonitzada per un actor mediocre i gris que s'empastifa de blau i navega a un planeta d'una galàxia llunyana. Ell és Alberto Fabra, el doble del germà d'una coneguda folclòrica, lamentablement despareguda.

A – PASTAR

Pel·li de ciència amb toc ecologista i embrió d'una nova religió “A pastar” amb tot el que s'havia construït en 30 anys de democràcia i autonomia. Una tribu d'éssers blaus i grandària desmesurada conviuen amb animals de sis potes i banyes de totes les formes possibles. Cap al final de la història l'heroi de nom Tombetot, es carrega tot allò que no li agrada o que ja no li serveix per insostenible . “Dedicaré tots els meus esforços a fer escoles i hospitals i convertir els habitants blaus de A-Pastar en barrufets o “pitufos” que també son blaus, però de dimensions que podem controlar”. Emotiva frase final a l'alçada de Charlton Heston en El Planeta dels simis.

Els valencians serem Cineccitá, Hollywood i Bollywood alhora. Serà per ficció!!!.