Al voltant del tancament
de RTVV i la seua “intrahistòria” és necessari, crec, fer
algunes reflexions sobre el periodisme actual, i l'actitud d'alguns
periodistes, si més no, d'alguns periodistes que han “produït”
fotos que fan vergonya aliena, almenys a mi. Hem vist fotos de
periodistes de Castelló i Alacant rient a panxa plena amb el
president Alberto Fabra. Per a celebrar què?. Eixa connivència
entre periodistes i poder són obscenes. Quina independència pot
tindre un professional que intima amb aquell del que se suposa que ha
d'informar de manera lliure i sense pressions?. Saben aquella frase
que el periodisme consisteix, bàsicament, en informar d'allò que el
poder vol ocultar?. Al respecte d'açò he vist com alguns companys
de Canal 9, col·laboradors necessaris en la repugnant utilització
partidista i malbaratament de la TV i ràdio públiques que ha
desembocat finalment en l'apagada de sainet que tots coneixem. Eixos
presumptes periodistes que durant anys s'amagaven i miraven cap a
altre costat quan altres protestàvem contra la manipulació i l'ERO
injust i il·legal què ens costà el nostre treball, ara, como diu
Josep Lluís Fitó en un acurat article en Eldiario.es, s'han
convertit en “los nuevos vengadores”, posant-se al capdavant en
la persecució d'Alberto Fabra, no per a reivindicar uns mitjans de
comunicació públics lliures i independents. No, ni de bon tros,
criden “Fabra dimissió”, perquè probablement en senten traïts
per algú que pensaven que era “un dels nostres”, com en la
pel·li de Martin Scorsese sobre la màfia.
I parlant de cinema eixos
periodistes hauran vist pel·lis sobre el tema com la magnífica
“Primera Plana” de Billy Wilder?. Mireu aquesta seqüència.
Aclaridora. Dos periodistes, un canalla com Walter Matthau i un
professional com Jack Lemmon. Per qui aposteu?
I quan decidiren
dedicar-se a aquest ofici, els hauria vingut ben bé, vore esta
“Tinta roja”, una pel·li peruana sobre el periodisme de carrer.
I un altre exemple, saben
com es va descobrir el cas Watergate?. Dos periodistes del Washington
Post, Bob Woodward i Carl Bernstein, destaparen el cas d'espionatge
que lis costà la presidència dels EUA a Richard Nixon?. El director
Alan J. Pakula i els actors Robert Redford i Dustin Hoffman,
recrearen aquesta història. Penseu que els periodistes de Canal 9 i
els que se fan fotos amb Fabra se li aproximen, ni remotament, a eixa
manera honesta de fer periodisme?. La pregunta és retòrica.
El
periodista polonès Kapuscinski evocava
en el títol
d’un dels seus llibres “Els
cínics no valen per a aquest ofici: sobre el bon periodisme”,
plantejava
el vell dilema –o no- sobre la responsabilitat dels intel·lectuals
que, avui en dia, es dediquen a la informació. Entre nosaltres, els
valencians, el model d’intel·lectual al servei de la informació i
la societat en què va viure, és sens dubte Joan Fuster. Això no
val a dir, que totes les seues reflexions, anàlisis i prediccions
tinguen vigència absoluta, però afrontava les principals qüestions
vinculades amb la realitat aportant perspicàcia i coneixement a
parts iguals. Avui, una època de grans canvis polítics i socials, i
de revolucions tecnològiques en l’àmbit de la informació, TV i
sobretot Internet, podríem trobar uns intel·lectuals de
característiques semblants?. Si els cínics no valen, i l’ètica
no cotitza a l’alça... què o qui ens queda?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada